Home / Cianties, acorc y notes

Na viva pra la mëisa de noza de Sen. Engl Comploj

Desćiaria pdf
Idiom: Gherdëina
I.
Seniëur Primiziant y Vo duc tlo da noza!
Scusëde! Damande śën Vost' atenzion.
Metëde n mumënt da na pert Vosta boza,
Demez la furchëta, demez la sciadon.
Ve dije pa śën n valguna paroles,
Audiles y teniles mé drët bën a mënt;
Fé mel o fé dann o fé rie ne Ve po’les,
Ma anzi legrëza a chi che les ntënd!

II.
A dì l'aurità, ie na mëssa nevela
La cossa plu santa, che on sun chësc mond,
La cossa plu dënia, la cossa plu bela;
De tan na gran cossa messons tenì cont.
N dij che n dëss’ adurvé n pèr de soles
Per jì a na mëssa nevela n valgon,
Magari che fossa la stredes drët moles,
Ne dëssen schivé no pantan no punton.

III.
Da chësc po’ uniun śën se fé na idea
Dla festa, che duc on ncuei zelebrà,
Dla ueia, dl gaudio de chëi da Ciaucea,
De chëi de Palua y dla gran parentà.
Ma l prim a s'la goder sëis Vo, Seniëur Enghel,
Po’ god anda Śefa, Vost' oma, uni bel;
Cun ëila y cun Vo Vosc bon pere, ber' Enghel;
Na viva a dui trëi deberieda belsnel.

IV.
La viva ie fata ai primes che la toca,
Śën vëni pra i autri bel plan do a do;
N'ulëssa che valguni ëssa da dì: 'La me moca,
Ie fove pu ënghe pra i autri leprò.'
Ma sci! A dui canc che sëis tlo pra ‘sta mëisa!
Pu auter, na viva a uniun dessegur!
L vin ne me mancia, de chëlun n ulëis'a?
De cueciun, de blanch, de linëus o de scur?

V.
Ne posse Ve mëter uniun te si posta,
Avisa sciche sëis tlo pra mëisa metui.
Ma n'é pa malizia y ne feje aposta,
Sun chël purdenëde! Śën sons ntendui.
I fredesc, me per, che dëss’ vester i primes,
Do i fredesc metonse po’ riesc la surans;
Vo, Mëin', ëis i libri, Vo, Śepl, la limes,
Maria y Mariana ie brovai fenans.

VI.
Śën rati che toca i noni y la nones;
Che Vo, Seniëur Enghel, che chisc tira dant?
L bën ch' i V'à fat n'ie mé rainesc y crones,
Ma l bon ch' i V'à ulù y Ve uel da mo inant.
Na viva ai prevesc, chisc ie nostra seves,
Pra d'ëi dëssa uni crestian se tenì;
Ëi lëura y se prova y zerca sciche l'eves
Tla vinia d'Idie tan de nuet che de di.

VII.
Na viva al preve, ch' à fat la perdica,
Na viva pessunder i tochel, me per’:
Na bela perdica ie chëla che scica
Tel festes, che vën zelebredes dinrer.
Tlo muessi junté mo na pitla parola:
Perdiches pudonse audì minechie
Y duc à l dover po’ de jì a ‘sta scola:
Perdiches y dutrines: parola de Die.

VIII.
Śën feji na viva a chëla pitla inuzënta:
Tu ies la nevicia dl majer Seniëur!
O sibes daniëura tan bela valënta,
Tu es sun chësc mond dessegur dut l miëur.
Ma feje pa bën nce a ch’i pitli na viva;
Ie spere ch' i sibe mo duc inuzënc,
Davia che si genitori ne schiva
No l lëur no la bria, ch' i sibe valënc.

IX.
Na viva ai berbesc, na viva al'andes,
Po’ ala cuniedes y duc i cuniei:
Cun tan de biei guanc y tel bela gherlandes
Mustrëis la legrëza de vester nviei.
Ma Vo, bera Śepl y anda Giudita,
Y Vo, anda Beta, y Vo, bera Moz,
Sce foss’ da Nadel, Ve menëssi n slita:
Ihi al ciaval y po’ vel' pitl smoz.

X.
A Vo, bera Tone, y Vo, anda Stina,
A bera Batista y si Tresel leprò,
Ve feji na viva, che degun ne ndevina,
Tan bona y tan dëucia che la ie pa permò.
Gutweniger Alois, Gutweinger Corl!
Na viva a Vo y a Vosta fenans!
Sce un vën da Vo, depò sautel y corel,
Davia che l spera de pië bona mans.

XI.
Śën anda Rusalia y anda Mariana,
M'é n pue’ ntardivà, ne se n avëde mpermel.
Cialove, sce vëighe Merzede y Damiana
Y Cosl y anda Maria da Rainel.
Per Vo ei na viva aposta njinieda
Y śën Ve la feji da vedl amich;
Che nosta amezizia nen ie ngatieda,
Udons pu daniëura mé bele tl plich.

XII.
A Vo, bera Śepl y anda Maria,
A Vo, bera Franzl y fëna da Fëur,
Na viva a duc chëi che ie ntëurvia,
Na viva cun vin da na drë bona sëur.
Na viva ai ujins, ai studënc y cumpanies
Y po’ ala Seniëura Prinoth de Maran,
Po’ mo ai Ladurner; śën fina la tanies,
Ma mpo n'ei finà; me audieis mo ciantan.

XIII.
Ve feje na viva a duc mo te n iede
Y mo na plu granda per duc i parënc!
Ulësse che duc fossa tlo deberieda
Cun Vo pra sta mëisa biac y cuntënc.
A ulëi cunscidré iel na gran parentela,
Che porta i cuinuemes Demetz y Comploj,
Davia che la ie no mé granda, ma bela,
I feji na viva mo śën a dui doi.

XIV.
A duc ch'à purvà de judé ntëurite,
Acioche chësc di vënie ora tan bel,
Dui canc sibe pu mé tla vives stluc ite!
Rengrazië a duc po’ de cuer mo belsnel.
Ulon mo prië, che ‘sta festa vede ora
Sc’che la ie jita ite ncuei daduman.
Die feje unì alegrëzes dainora!
Y śën Ve saludi y Ve toche la man.

parores clef

mëssa nevela (1) primiziant (2)
Sce chest cuntenut ne essa nia da vester chilò o sce al é velch de fauz, preibel scrivedenes: info@ulg.it
;