Home / Cianties, acorc y notes
L giat y l'ëura dal cuch
Desćiaria pdf
Idiom:
Gherdëina
Meludia:
Giuani Batista Ploner
Paroles:
Giuani Batista Ploner
Interpret:
scunesciù
Liber:
Ulon s'la cianté
Ann:
1961
L giat y l'ëura dal cuch
Notes
L fova n iede sun n bel parëi
n’ëura de marueia for da udëi,
ma mpede bater cherc y ëures,
lasciovela fé n cuch chisc lëures.
Per fé si bel mestier po‘ a puntin,
stajovel do la plata a cuzin
y nsci sce l’ëura ne sbaliova,
fajovel uni chert si prova.
L fova n vere gusto a l udëi
giaurian chël pitl usc messëis savëi,
cucuch ciantovel y stlujova,
y jiva inò ulache l fova.
Ma nscila vala bele sun chësc mond,
sce velch va bën y plu che bel mpont,
po‘ vën te n iede velch che sceca
y mile azidënc ne tleca.
Y nscila ti iela jita a nosc cuch:
n di tinjova n giat d’ i dé n druch;
n sbalz sun fëur, po‘ sun curona
a udëi sce l cianta o sce l sona.
Iló fajovel finta d’usservé,
tan bën che l giat savova s’astilé
a fé si moc y si figures
che fova propi dut bravures.
I uedli ovel for medrë sun l usc
y fova atënt a uni pitl tusc;
y śën che l fova iust la cater,
univa l cuch bel pront a bater.
L n’ova mo finà si prim cucuch,
che l giat te n balz i ova da‘ n druch,
y śën scumëncel riesc na viera,
ma te n mumënt ie dut per tiera.
I pëisc de l’ëura ju ados al giat,
y ël sotite jëma śën destrat,
dut ngatià tla ciadineles
ch‘ tira sëura ch’la budeles.
Chësc cajo po‘ servì a tan de jënt
de bel ejëmpl y de nseniamënt,
che chëi che (ti) fej la fossa a n auter,
laite toma nstësc zënzauter.
Dl cuch iel sciot, y l giat fej picià,
scebën che dut l cunst ie revinà,
ma fé la mort al cuch ne d’ovel,
y unì po‘ castigà messovel.
n’ëura de marueia for da udëi,
ma mpede bater cherc y ëures,
lasciovela fé n cuch chisc lëures.
Per fé si bel mestier po‘ a puntin,
stajovel do la plata a cuzin
y nsci sce l’ëura ne sbaliova,
fajovel uni chert si prova.
L fova n vere gusto a l udëi
giaurian chël pitl usc messëis savëi,
cucuch ciantovel y stlujova,
y jiva inò ulache l fova.
Ma nscila vala bele sun chësc mond,
sce velch va bën y plu che bel mpont,
po‘ vën te n iede velch che sceca
y mile azidënc ne tleca.
Y nscila ti iela jita a nosc cuch:
n di tinjova n giat d’ i dé n druch;
n sbalz sun fëur, po‘ sun curona
a udëi sce l cianta o sce l sona.
Iló fajovel finta d’usservé,
tan bën che l giat savova s’astilé
a fé si moc y si figures
che fova propi dut bravures.
I uedli ovel for medrë sun l usc
y fova atënt a uni pitl tusc;
y śën che l fova iust la cater,
univa l cuch bel pront a bater.
L n’ova mo finà si prim cucuch,
che l giat te n balz i ova da‘ n druch,
y śën scumëncel riesc na viera,
ma te n mumënt ie dut per tiera.
I pëisc de l’ëura ju ados al giat,
y ël sotite jëma śën destrat,
dut ngatià tla ciadineles
ch‘ tira sëura ch’la budeles.
Chësc cajo po‘ servì a tan de jënt
de bel ejëmpl y de nseniamënt,
che chëi che (ti) fej la fossa a n auter,
laite toma nstësc zënzauter.
Dl cuch iel sciot, y l giat fej picià,
scebën che dut l cunst ie revinà,
ma fé la mort al cuch ne d’ovel,
y unì po‘ castigà messovel.
parores clef
ucel (5) cuch (2) giat (6) tieres (37) ëura (1) tëmp (21)
Archif "Radio Ladin de Gherdëina", Reproduzion cun la lizenza dl Ufize per Film y Media dla Provinzia de Bulsan
Sce chest cuntenut ne essa nia da vester chilò o sce al é velch de fauz, preibel scrivedenes: info@ulg.it